TURISME VALÈNCIA Veïns del casc històric de València lamenten que el Carme és "un centre comercial"
El casc històric de
València, amb el Barri del Carme en ple districte de Ciutat Vella és un
trànsit diari, un formiguer d'activitat que no cessa durant tot el dia i
tampoc a la nit. Epicentre de l'activitat política, amb el Palau de la
Generalitat, les Corts Valencianes i la Diputació de València, els veïns
conviuen amb el "tsunami turístic" que els assola des de fa ja molts
anys.
Els carrers i places de vianants han cedit el
seu espai a taules i terrasses, les botigues de barri fa temps que van
penjar el cartell de traspàs i el seu lloc l'ocupen avui el lloguer de
bicicletes, els souvenirs, els delicatessen i per descomptat, bars i
restaurants. "El Carme s'ha convertit en un centre comercial", explica Toni Cassola, portaveu de l'associació de veïns. "És la llei de la selva i posa en perill la supervivència del barri", sentencia.
Van canviar els estatuts de la comunitat per prohibir les activitats del sector terciari
Cassola
posa uns exemples del dia a dia dels veïns. A uns metres d'allà, al
carrer Serrans on fins fa poc una coneguda ferreteria ocupava els baixos
de l'edifici, els veïns s'han organitzat sense èxit. Van decidir
canviar els estatuts de la comunitat per prohibir les activitats del
sector terciari. La primera planta està llogada a un ciutadà italià que
va fer obres i reconvertir el pis en allotjaments turístics. Habitacions
i portes amb clau. Van denunciar la situació i, després d'una
inspecció, l'home va al·legar que tenia tants panys per seguretat.
A escassos metres es troba el Museu del
Corpus o Casa museu de les Roques, una construcció que data del segle XV
i un edifici adjacent restaurat per recollir el museu. "Les cadires i
taules tapen la sortida d'emergència", assegura Cassola, qui va
denunciar aquests fets davant l'Ajuntament. La resposta va ser que el
local no tenia permisos, mentre l'hostaler assegura tenir-los en regla.
El barri de El Carme, amb un població de
6.000 habitants, compta amb prop de 900 apartaments turístics. Només al
web d'Airbnb es poden trobar 300. "El problema no són els turistes ni
parlem de turismofòbia", explica Cassola, sinó "la manca de control, de
regulació i els problemes que genera sobretot pel soroll".
Una bateria de denúncies
L'associació de veïns ha buscat un advocat
per presentar una bateria de denúncies en dues direccions: la primera,
"no s'aplica la ZAS (declaració de zona acústicament saturada que limita
l'horari d'obertura de bars i locals) i la segona, la manca d'accés a
la informació ".
Cassola es lamenta de la "guerra forta" que mantenen amb l'Ajuntament
Cassola
denúncia que han sol·licitat a l'Ajuntament "informació sobre les
terrasses, un llistat complet, les llicències ... i no ens el donen".
"De tantes denúncies que hem presentat davant el Síndic de Greuges
perquè no s'aplica la ZAS deuria actuar d'ofici". El que demanen, diu,
és "la limitació dels bars, el trànsit de vehicles per les nits i el
control de la via pública". Cassola es lamenta de la "guerra forta que
mantenen amb l'Ajuntament davant el silenci i la manca de respostes".
Però els advocats i els processos judicials costen diners i han decidit organitzar un crowfunding per recaptar almenys 4.000 euros amb què començar, "farts de no traure res de l'Ajuntament ", sentencia.
Regular els apartaments turístics
Els veïns són conscients que el turisme és
una font d'ingressos però demanen "regular la llei de la selva
mitjançant un registre públic que estableixi uns serveis mínims que han
de reunir aquests allotjaments, uns metres quadrats, habitabilitat i,
per descomptat, un control i una fiscalitat".
El problema, explica Cassola, és que "dos
terços dels apartaments els controlen empreses als quals els seus
propietaris han cedit el dret d'explotació i que els seus noms
comercials no són públics". A més reclamen que es compleixi el PGOU de
València que limita la ubicació d'establiments hotelers en àrees
residencials.
Han mantingut reunions tant amb el regidor d'Activitats, Carlos Galiana, i amb la regidora de Turisme, Sandra Gómez,
i encara que perceben "un canvi d'actitud, perquè comencen a reconèixer
el problema, segueixen sense actuar". "No hi ha un pla d'habitatge per
al barri i l'economia d'oportunitat s'ha convertit en un tsunami per a
El Carme".
L'associació ha tendit ponts amb les
agrupacions falleres i han preparat un sopar aquest cap de setmana. Un
fet insòlit, ja que és la primera vegada que assisteixen a un
esdeveniment d'aquest tipus com a entitat. Conscients que la solució ha
de venir de la mà dels veïns.
Parlem amb Cassola en una terrassa, és
clar, mentre al fons uns nens juguen a futbol a la Plaça de El Carme,
davant la seu de la UIMP. Una estampa estranya en la qual a uns metres
comencen a proliferar taules i cadires, terrasses i vianants i, per
descomptat, turistes. Cau la tarda i la llum. Arriba la nit i El Carme
encara la seva faceta més lúdica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario