ZOO - 07 ARA ESTEM SOLS

La música de Zoo es una pasada, pero sus textos no se quedan cortos en poesía y en verdad. Escucharles alimenta y construye espacios de acogida en un mundo y un país como el nuestro, triste y desolador cuando lo miras desde esa soledad inevitable y necesaria para crecer en conciencia, como apunta la canción. Un lujo estos Zoo, que no tiene precio ni tasaciones; hay regalos que sólo se pueden pagar con la escucha, la atención y el disfrutarlos. Gracies, pedazo de seres humanos sonando con el alma y componiendo con el maestro del corazón. Un abrazo grande.

 

Ara estem sols / Zoo

lletra /

Puc estar tota un vida espolsant la pilota,
Sempre m’acaba tornant
Puc apostar un poc més, i somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen, total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar i tragaaaaaar

Pots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis,
ser la persona exemplar,
pots suportar els insults, el rumor, el judici,
saps que és el preu a pagar,
pots ser el més diplomàtic, el rei del trapezi,
pots aguantar i aguantar….
Pots observar a l’espill al senyor de la crisi,
ara comença a plorar.

I ara estem sols
i queden lluny aquelles veus,
aquell soroll de zels i d'impotència
i ara estem sols, la meua pena i jo,
el crit del cor contra la indiferència

Paga que paga el ninot no demana clemència
més interessos que al banc.
Vaga descalç per un mon de taurons, penitencia,
No sap si és merda o si és fang.
S’alça de nit taquicàrdic, perdent la consciència,
sent una guerra al seu cap.
Tot un exèrcit de “listos” demana coherencia,
“listos” que estan al sofá.

L’apoteosi
quina afició  per parlar, quin suplici,
per difamar  i per pontificar,
no aguantarien ni un dia l’ofici.
I cride  algú que desperte i que actue,
que traga del cap i del cor, que fluctue.
I calla el cap, perdedor penitent
i crida el cor contra els indiferents.

I ara estem sols...