L'ajuntament de Barcelona engega la seva pròpia elèctrica
Barcelona Energia comença a operar aquest diumenge,
amb un desplegament inicial que proporcionarà electricitat a bona part
de les instal·lacions i equipaments municipals, incloent-hi l'enllumenat
públic, i que al gener s'obrirà als particulars. "Podrem
autoabastir-nos", valora Colau, que destaca que la iniciativa permetrà
desconnectar l'ajuntament de "l'oligopoli".
Plaques
solars a la biblioteca Vapor Vell del barri de Sants de Barcelona, un
dels prop de seixanta equipaments municipals amb instal·lacions
fotovoltàiques. / Ajuntament de Barcelona.
L'elèctrica pública al 100%
més gran de l'Estat és a Barcelona. L'ajuntament de la capital catalana
arrenca aquest diumenge un dels projectes més cobejats de l'equip de
govern que encapçala Ada Colau, des que va arribar al càrrec ara fa tres
anys: una comercialitzadora d'electricitat pròpia, per
proporcionar energia a les instal·lacions municipals i a part de les
llars de la ciutat. Energia, a més, generada a la pròpia ciutat de fonts
renovables.
La nova comercialitzadora, creada el 2017 amb
el nom de Barcelona Energia i sota el paraigua de l'empresa pública
municipal Tractament i Selecció de Residus SA (TERSA), comença la seva
vida amb una apreciable cartera de clients. Des d'aquest 1 de juliol,
quan vencia el contracte anterior, i fins a aproximadament finals de
mes, començarà a donar servei a 19 organismes i entitats municipals i 3.908 punts de subministrament
que requereixen electricitat: oficines, mercats, pavellons esportius i
cementiris de titularitat municipal, a més de fonts, semàfors i el propi enllumenat de la ciutat, entre d'altres.
L'ajuntament, de fet, ja està vessant a la xarxa elèctrica tanta energia com la necessària per a aquests punts de subministrament. I amb escreix. El consum estimat dels contractes que assumirà TERSA és de 162 GWh/any. I, des del febrer, segons dades municipals, l'ajuntament genera uns 200 GWh/any, a través de la planta incineradora -o, en el seu nom estricte, Planta Integral de Valorització de Residus- de Sant Adrià de Besòs (uns 189 GWh/any), de la instal·lació de biogàs del Garraf (18 GWh/any) i de la seixantena d'instal·lacions fotovoltaiques amb connexió a la xarxa distribuïdes per la ciutat (uns 2 GWh/any). La diferència és que ara la comercialització també la farà el propi ajuntament, a través de Barcelona Energia, i sense passar per les empreses privades del sector.
L'ajuntament, de fet, ja està vessant a la xarxa elèctrica tanta energia com la necessària per a aquests punts de subministrament. I amb escreix. El consum estimat dels contractes que assumirà TERSA és de 162 GWh/any. I, des del febrer, segons dades municipals, l'ajuntament genera uns 200 GWh/any, a través de la planta incineradora -o, en el seu nom estricte, Planta Integral de Valorització de Residus- de Sant Adrià de Besòs (uns 189 GWh/any), de la instal·lació de biogàs del Garraf (18 GWh/any) i de la seixantena d'instal·lacions fotovoltaiques amb connexió a la xarxa distribuïdes per la ciutat (uns 2 GWh/any). La diferència és que ara la comercialització també la farà el propi ajuntament, a través de Barcelona Energia, i sense passar per les empreses privades del sector.
Amb tot plegat, l'encàrrec de gestió a TERSA suma un
import de 29,3 milions d'euros, els quals 28,6 corresponen al
subministrament d'electricitat i la resta, a "possibles modificacions
derivades de pujades del mercat elèctric, noves altes, augments de
potència" o altres variables. L'ajuntament calcula que l'estalvi per a les arques municipals serà de 710.000 euros anuals, per la diferència de preus respecte als contractes anteriors. L'estalvi, però, és benvingut, però no és l'objectiu fonamental.
El consistori explica que la nova comercialitzadora "vol ser un instrument de promoció i estímul de la generació energètica local i renovable", tant per als equipaments com per als ciutadans, que podran contractar amb Barcelona Energia a partir de gener del 2019. En quantitat limitada, això sí: inicialment, només per a unes 20.000 llars, la xifra màxima que fixa la normativa actual, que restringeix a un 20% el volum d'electricitat que poden comercialitzar les companyies públiques. Aquesta xifra podria créixer en un futur, però sempre lligada a un augment de la generació d'energia des de l'ajuntament. "Al mateix temps que augmentem la generació, augmentarem el volum", expliquen des del consistori, que es fixa com a objectiu doblar la seva capacitat de generació en els propers dos anys.
El consistori explica que la nova comercialitzadora "vol ser un instrument de promoció i estímul de la generació energètica local i renovable", tant per als equipaments com per als ciutadans, que podran contractar amb Barcelona Energia a partir de gener del 2019. En quantitat limitada, això sí: inicialment, només per a unes 20.000 llars, la xifra màxima que fixa la normativa actual, que restringeix a un 20% el volum d'electricitat que poden comercialitzar les companyies públiques. Aquesta xifra podria créixer en un futur, però sempre lligada a un augment de la generació d'energia des de l'ajuntament. "Al mateix temps que augmentem la generació, augmentarem el volum", expliquen des del consistori, que es fixa com a objectiu doblar la seva capacitat de generació en els propers dos anys.
"No és un projecte que busqui abaixar molt els preus, perquè el marge és molt petit", explica el regidor d'Energia, Eloi Badia.
Tot i que el marge per als preus sigui estret, la comercialitzadora
municipal sí que tindrà flexibilitat per, per exemple, abaixar la
potència contractada de les famílies que contractin, cosa que també
repercuteix en la factura final. Un altre objectiu –no pas menor– de
l'Ajuntament amb el nou operador municipal és poder donar resposta amb
més rapidesa a les situacions de pobresa energètica, i facilitar "una política pròpia" en aquesta qüestió.
L'entrada al mercat de Barcelona Energia també busca afavorir la generació d'energia renovable per part dels particulars. L'objectiu del consistori és que facilitar que els clients amb plaques fotovoltaiques venguin la seva energia sobrant a la comercialitzadora, i bonificar-les en el rebut de la llum. Aquesta venda de l'energia sobrant està fortament penalitzada per l'anomenat 'impost al sol' –que planeja derogar el Govern del PSOE–, però només per a les instal·lacions de més de 10KW de potència, les més habituals per a consumidors domèstics. Diferent és el d'instal·lacions més grans, com les que hi ha en diverses escoles, biblioteques i altres equipaments, que sí esta penalitzats actualment.
L'entrada al mercat de Barcelona Energia també busca afavorir la generació d'energia renovable per part dels particulars. L'objectiu del consistori és que facilitar que els clients amb plaques fotovoltaiques venguin la seva energia sobrant a la comercialitzadora, i bonificar-les en el rebut de la llum. Aquesta venda de l'energia sobrant està fortament penalitzada per l'anomenat 'impost al sol' –que planeja derogar el Govern del PSOE–, però només per a les instal·lacions de més de 10KW de potència, les més habituals per a consumidors domèstics. Diferent és el d'instal·lacions més grans, com les que hi ha en diverses escoles, biblioteques i altres equipaments, que sí esta penalitzats actualment.
Colau: "podrem autoabastir-nos"
"És un canvi de paradigma", valora l'alcaldessa, Ada
Colau, referint-se a l'entrada en funcionament de la comercialitzadora.
"Estem parlant d'un operador públic municipal que no només permetrà
tenir mes sobirania en les decisions energètiques que ens afecten
directament com a ciutat, sinó que ens permetrà desconnectar de l'oligopoli", valora Colau.
"Podrem autoabastir-nos", resum l'alcaldessa, per a qui el nou projecte demostrar que és possible tenir "sobirania" en quant a la política energètica, una de les qüestions "estratègiques per a totes les ciutats metropolitanes del segle XXI". "Tenir aquest poder municipal serà un abans i un després", conclou Colau, que també insta els governs català i estatal, "institucions que tenen més competències i més capacitats", a fer passes en la mateixa direcció.
"Podrem autoabastir-nos", resum l'alcaldessa, per a qui el nou projecte demostrar que és possible tenir "sobirania" en quant a la política energètica, una de les qüestions "estratègiques per a totes les ciutats metropolitanes del segle XXI". "Tenir aquest poder municipal serà un abans i un després", conclou Colau, que també insta els governs català i estatal, "institucions que tenen més competències i més capacitats", a fer passes en la mateixa direcció.
El nou operador elèctric municipal, de fet, és només
una part del projecte de "transició cap a la sobirania energètica" de
l'equip de l'ajuntament. El completen els plans per augmentar la
capacitat de generació elèctrica i, també, mesures d'estalvi.
Bàsicament, per la via d'augmentar l'eficiència energètica de
l'enllumenat –substituir lluminàries obsoletes per altres de tipus LED–,
la instal·lació de sensors de presència i la millora dels tancaments
dels edificis. També és un element clau d'aquest pla la obligatorietat d'aplicar mesures d'estalvi energètic en les rehabilitacions d'habitatges que rebin subvenció, així com incrementar aquestes mateixes subvencions.
Aquest projecte de transició energètica de Barcelona el comparteixen a nivell estatal altres dels anomenats 'ajuntaments del canvi'. En concret, Cadis, Madrid, Pamplona, Saragossa i la capital catalana col·laboren en matèria energètica des del 2015, i han llançat iniciatives en la mateixa línia. Pamplona també té en marxa la seva pròpia comercialitzadora; Madrid ha dividit en lots els seus contractes energètics i posa com a condició a les empreses adjudicatàries que ho facin amb energia renovable; Saragossa pretén comprar l'electricitat directament al mercat majorista, i Cadis, que ja disposa d'una empresa semipública, comercialitza només energia renovable per a edificis municipals i el 80% de les famílies de la ciutat.
Aquest projecte de transició energètica de Barcelona el comparteixen a nivell estatal altres dels anomenats 'ajuntaments del canvi'. En concret, Cadis, Madrid, Pamplona, Saragossa i la capital catalana col·laboren en matèria energètica des del 2015, i han llançat iniciatives en la mateixa línia. Pamplona també té en marxa la seva pròpia comercialitzadora; Madrid ha dividit en lots els seus contractes energètics i posa com a condició a les empreses adjudicatàries que ho facin amb energia renovable; Saragossa pretén comprar l'electricitat directament al mercat majorista, i Cadis, que ja disposa d'una empresa semipública, comercialitza només energia renovable per a edificis municipals i el 80% de les famílies de la ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.